El Club de Rugby Carboners de Terrassa ha publicat avui el següent escrit de suport als nostres companys imputats:
” Fa uns dies, ens va arribar la notícia que dos jugadors de rugbi estaven acusats de temptativa de delicte electoral. Aquest dos “rugbiers” són en Hagi (jugador) i en Pau (fidel seguidor) del Banyoles Rugbi Club, un equip que li tenim una gran estima pel seu caràcter esportiu i la seva filosofia de rugbi. En Hagi i en Pau se’ls acusa d’haver travat alguns panys de portes de col·legis electorals de Banyoles i Porqueres durant les eleccions del 2011. Ambdós admeten les accions, que asseguren haver fet en forma de protesta per unes eleccions estigmatitzades per la crisi econòmica i l’excessiu pes de les decisions presses per la “Troika” europea per sobre de la voluntat popular. Decisions que, a ningú se li escapa, cada cop es tradueixen amb més retallades socials. Ara el Fiscal demana cinc mesos i mig de presó per cadascun dels dos joves i una multa de 1.460 euros pels desperfectes ocasionats.
Des del Club de Rugby Carboners de Terrassa, volem mostrar el nostre més sincer suport al club de rugbi de Banyoles per la situació que deu estar vivint com a entitat. Tot i no tenir res a veure ens les accions personals portades a terme per en Hagi i en Pau, no ha de ser fàcil veure com dos dels teus membres són encausats per la justícia. Una Forta Abraçada Carbonera amics.
I, d’altra banda, sense entrar a valorar la idoneïtat o no de les seves accions, tot i entendre o compartir part de les seves reivindicacions, volem mostrar també el nostre recolzament a dos “amics” amb qui hem compartit partits i tercers temps, amb l’empatia que es crea entre els jugadors de rugbi de diferents equips. Quedi clar que, és un suport personal, pel mal moment que deuen estar passant com a persones. En cap cas fem cap valoració política, doncs creiem que no ens pertoca com a club esportiu. Clar que si fem cas del poema de Martin Niemüller, pot ser ens hauríem de començar a qüestionar-nos certes coses, com a agents actius que formem part d’aquesta societat.
Recordem les paraules de Niemüller (paraules que molts cops s’atribueixen erròniament a Bertolt Brecht):
Primer van agafar
els comunistes,
i jo no vaig
dir res perquè no era comunista.
Després
es van endur els jueus,
i jo no vaig
dir res perquè no era jueu.
Després,
van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res,
perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard
es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir
res perquè jo era protestant.
I quan, finalment,
em van agafar a mi,
ja no quedava
ningú per protestar. ”
Absolució Hagi i Pau 